sábado, 12 de enero de 2008

JORDI POPE

Jordi POPE



Barrut, malaurada raça quan nasquí
puix de raó e amor emmalaltí,
de jovencell fruits amargs fruí.
Per molt amor ma vida és un dubte
del qui s'aparta del camí planer
e desitja en constant enveja
ab gran amor enardir.

La dissort s'atansa ab delit
pus és el jou que'ns adona
a la brasa de l'esperit.
Races de claus rovellats e aferent
nerviüt metall, nostres ànimes
a cada cop de mall es refan.

Raó de lògica amagada
entre coixins de seda desada,
de raons sobreres he sofert
dejús ferro patí desconsol.
Raons d'ions de llum
dels deus fiu fum.

Demanaren a l'amic de qui era.
Respòs: d'amor,
ed'alcun repòst absurd!
Maleyt lo jorn que'm fou donada la vida.
Qui t'ha nodrit?
Respòst: amor.
Anc l'amor es llevà ab tant d'amor.




OUS
El moc sucós de la clara d'ou passat a través de les
fines agulles de les garotes, entre llàgrimes dels
muricecs somniadors, formen l'entramat de la nostra
consciència.
Ens perforen amb els sus prolongats moviments de
llurs punxes, a petites dosis, l'arrelam de la memòria.
Els muricecs ens fan la truita. L'oli és fred.

MIETA
L'oli és fred en la dèria de la migranya, les
neurones fan la guerra a les arrels dels cabells.
Un bocí d'amperatge entre les vies capil•lars posa
el pèl de porc. Jo n'he dut de capçó.

PROVERBI (dos)
Jo n'he dut de capçó i en aigües desbaratades m'he
llançat, car volia trobar-me l'únic fill pudent i apelagós
d'una parèmia. La tenora és esberlada.

No hay comentarios: